Hola!
Sense dubte un estiu que no oblidaré mai.
Deprés de 40 anys treballant a l’empresa que el meu pare va fundar ara fa exactament 50 anys, i gaudint de les meves merescudes vacances, resulta que m’acomiaden.
Pero no vull parlar del procés que està sent molt desagradable sinó dels sentiments.
Es una cosa que pensaves que a tu no et passaria mai, però t’ha passat.
He crescut allà. Vaig començat amb 17 anys . No m’imaginava que m’hi estaria tota la vida, però si.
M’agradava molt treballar allà. Amb companys que també han crescut allà i amb companys que no, però que estimo molt.
Ara estic molt descolocada…
Han passat ja 4 mesos desde que vaig escriure aquestes frases…
En aquest temps he tingut tota mena de sentiments com ràbia, tristor, desolació, ansietat, pau, calma, avorriment, insertessa, alegría, però sobretot m’he sentit estimada per la familia, els amics i els companys.
Ara estic mes tranquila i només queda per veure cap a on dirigeixo la meva vida. Fàcil, oi?
Però… no hi ha pressa 😉